Vic ciutat de pisos i pisos.
Ciutat de fires i mercats.... ciutat de les arts.... ciutat de bona gastronomia.... ciutat de...
Doncs no!! Vic, ciutat inmobiliària. Vic, ciutat de pisos i pisos.
En els darrers anys hem anat comprovant com la nostra ciutat ha experimentat un gran canvi. Els canvis sempre són per millorar, diuen alguns, canviar és progressar, expliquen altres, no podem aturar el progrés, ens llancen els que des de sempre remenen les cireres. El cert és que tindrien raó si aquest canvi fós com els canvis que es donen a les viles i ciutats amb el pas dels anys a causa de l'evolució i el progrés, però aquest canvi que estem patint ens vé de nou i ens comença a cansar. Aquest suposat creixement que es transforma en posar ciment, asfalt i pisos a tot allò que abans eren camps és el que ens diuen que és bò per la nostra ciutat i que nosaltres els ciutadans no veiem que millori en res la nostra qualitat de vida.
Ho estem veient, ho tenim al davant i ens ho estan ensenyant sense vergonya ni cap mena d'escrúpol. Com diu aquell: " sen's pixen a sobre i diuen que plou". Blocs de pisos cada vegada més alts, noves urbanitzacions on mai hauriem imaginat que n'hi hauria, requalificacions de terrenys a mida i lleis encara més a mida dels que venen a construïr-nos de molt lluny. Noves construccions que no serveixen per allotjar ciutadans de Vic o dels voltants sinó que serveixen per allotjar habitants de zones del nostre país tant maltractades per aquest càncer que és l'especulació que es veuen obligats a marxar de casa seva i buscar allotjament a 60 quilòmetres dels seus llocs de treball. Noves construccions que serveixen perquè aquests nous habitants hagin d'agafar el cotxe cada dia, omplir les carreteres de trànsit i així poder donar arguments als que es deleixen per construïr una autopista que aixafi unes quantes muntanyes i per on hi puguin passar molts més cotxes de gent que ha d'anar a viure a la comarca d'osona perquè a casa seva ja no poden ni plantejar-se comprar o llogar un habitatge.
Van fent i van fent perquè tenen via lliure, perquè són els mateixos de sempre i perquè tenen total impunitat. Mentre això passa els ciutadans de Vic hem de fer com fan els ciutadans de les grans ciutats que es veuen obligats a buscar habitatge lluny de casa seva, hem d'anar a viure a pobles del voltant ja que a la nostra ciutat ja gairebé no s'hi pot viure. Ens estan fent fora de casa per poder encabir-hi més i més nous habitants que alhora també fugen de l'especulació. I ja tenim el cercle tancat. La gent ens veiem obligats a canviar de lloc de residència però seguim treballant al mateix lloc, per tant ens veiem obligats a desplaçar-nos cada dia i així omplim les carreteres de cotxes, per tant com que les carreteres estan plenes de cotxes ja tenen el pretext per ampliar-les, fer-les de més carrils, si pot ser autopistes i si pot ser per llocs on abans no passaven. Destrueixen i destrueixen, asfalten, encimenten i construeixen. Si ningú no els atura arribarà un moment que no coneixerem les nostres viles i ciutats.
No paren de destruïr-nos les contrades, algún dia haurem d'alçar-nos i dir-los ja n'hi ha prou. Algun dia haurem de posar els límits nosaltres i decidir si volem o no volem tenir una ciutat dormitori i no esperar que ho decideixin els de sempre per nosaltres i en funció dels interessos econòmics d'uns quants.
4 comentaris:
quanta raó
No coneixi aquest bloc. Trobo que està molt bé!
Dons si, nosaltres som una parella de barcelona q fa 5 anys q nes varen fotra fora de la ciutat pq es imposible de comprar o llogar res, al no ser q vulguis destinar mes del 1005 d´un sou per poder habitar algun "zulo" al extrarradi, i això amb molta sort. Varem anar a viure a Segur de calafell (costa daurada, prov de tarragona). Ara estem pensant en vendre-nos el petit apartament q tenim per anar a viure x Osona, degut a q al estiu hi ha tanta gent, tantes festes i tan de soroll de motos, cotxes, nens, etc, fins a les tantes (tan de gent jove com de gent gran sense civisme)q ens ho hem repensat i estem mirant pisos per aquesta zona, però per el q estic llegint sembla q, per desgracia per tots, pels q sou d´aqui i per els nouvinguts, aixo tambe s´esta convertin en un malson. A aquest pas en vec buscant pis a la prov de Terol.
Bon dia,
Jo era de barcelona, vaig fugir de barna, però no perque no pugues comprar un pis(de molt joveneta ja m'havia embolicat, i tenia una hipoteca que estava pagant, i ara ho segueixo fent, i pago més que el que pagava a bcn.), sino perquè ja feia temps que voliar marxar de la gran ciutat que ignora al ciutadà, buscava un lloc per viure amb la meva familia, on pugués integrar-me i conviure amb tranquilitat. Veure creixer als meus fills corrent pels camps, on et coneguessin pel nom, i et saludés la gent al passar pel seu costat, on poder-li somriure al veí, i que et retorni aquest somriure.
Vull creure que ho he aconseguit, no visc a Vic, visc en un poble ben petit (per això el vaig triar), on tenim una escola rural perfecte desde el meu punt de vista per els meus fills, on es pot sortir a passejar i trepitjar verd, i caques pero de ovella o vaca, jejeje, ho prefereixo a les dels gossos a bcn.
Hem sap molt greu tot aquest merder que s'esta montant, amb la construcció desproporcionada, la veritat es que teniu tota la raó, no es pot permetre que aquesta comarca perdi la seva identitat, els seus camps i la vida que aixó representa.
Ja sé que per alguns, osonencs, jo mai ho seré, però us puc asegurar que lluitarè tant com vosaltres per aturar aquesta barbaritat, i per que no es perdi l'identitat d'una comarca, a la qual vaig venir a conviure-hi, per que era verda i bonica, i perque els meus fills arribin a sentir-se part d'osona.
Salut gent d'osona.
Publica un comentari a l'entrada