Un dia a la inmobiliaria

Conversa entre una parella que busca pis a Barcelona i el senyor de la inmobiliària:

· parella: Estem buscant pis a Barcelona.
· senyor somrient: Entre 400.000 i 800.000 € tinc el que vulgueu parella.
· parella: Si, però... és que ens agradaria comprar menjar també mentre paguem la hipoteca.
· senyor somrient: Ah, doncs en aquest cas us puc oferir un piset d'uns 50 m2 a la ciutat de Vic. Un paradís, només a 60 km dels vostres llocs de treball i en constant evolució i creixement. Ara és un poblet, però en questió de 3 o 4 anys hi tindreu un Decathlon, un Mediamarket, dos o tres mcDonalds més i, qui sap, si esteu de sort potser hi posen un Corte Inglés i tot. No us defraudarà, teniu per triar els pisos que vulgueu i a poc menys de 5.000 € al m2, molt més econòmic que aquí a Barcelona.
· parella: Si, però... no anirà molt carregada la C-17 a les hores que haguem d'agafar el cotxe.
· senyor somrient: De moment és una miqueta feixuc, però no patiu que ens han assegurat des de dalt que en questió d'uns anyets ja estarà construïda l'autopista que desembocarà a Centelles travessant les muntanyes que hi ha entre el Vallès i Osona.
· parella: És fantàstic això, segur que arribarem de Barcelona a Vic en 25 minuts. Segurament haurem de pagar peatge però a això ja hi estem acostumats.
· senyor somrient:A més, penseu que d'aquí a uns anys de no res els preus dels pisos de Vic estaran com ara a Barcelona i llavors només haureu de fer que vendre'l i anar a viure a Calldetenes, Folgueroles o qualsevol altre poble del voltant. Ara ja estan creixent moltissim i no patiu pel desplaçament, ja es cuidaran de fer més amples les carrateres al seu moment.
· parella: Això és fantàstic, visquent a Vic d'aquí poc serà com si estiguessim a Barcelona mateix.
· senyor somrient: Mireu, mireu... s'està projectant la construcció de 1500 nous habitatges just a l'entrada de Vic, anant cap a La Guixa. Mireu també a prop del club patí Vic, almenys 10 blocs de pisos altíssims i grandiosos que es veuen perfectament des de la C-17 poc abans d'arribar a l'alçada de la ctra. de Prats, abans només es veia la ciutat al fons amb edificis petits, ara fa patxoca veure Vic des de lluny i contemplar aquests imponents blocs de pisos, no em digueu que no és bonic. I ja veureu a la zona de les adoberies, ja s'han acabat 4 o 5 blocs molt i molt grans i espereu a veure el que vindrà, la gent de Vic estarà encantada.

Vic ciutat de pisos i pisos.

Ciutat de fires i mercats.... ciutat de les arts.... ciutat de bona gastronomia.... ciutat de...

Doncs no!! Vic, ciutat inmobiliària. Vic, ciutat de pisos i pisos.

En els darrers anys hem anat comprovant com la nostra ciutat ha experimentat un gran canvi. Els canvis sempre són per millorar, diuen alguns, canviar és progressar, expliquen altres, no podem aturar el progrés, ens llancen els que des de sempre remenen les cireres. El cert és que tindrien raó si aquest canvi fós com els canvis que es donen a les viles i ciutats amb el pas dels anys a causa de l'evolució i el progrés, però aquest canvi que estem patint ens vé de nou i ens comença a cansar. Aquest suposat creixement que es transforma en posar ciment, asfalt i pisos a tot allò que abans eren camps és el que ens diuen que és bò per la nostra ciutat i que nosaltres els ciutadans no veiem que millori en res la nostra qualitat de vida.

Ho estem veient, ho tenim al davant i ens ho estan ensenyant sense vergonya ni cap mena d'escrúpol. Com diu aquell: " sen's pixen a sobre i diuen que plou". Blocs de pisos cada vegada més alts, noves urbanitzacions on mai hauriem imaginat que n'hi hauria, requalificacions de terrenys a mida i lleis encara més a mida dels que venen a construïr-nos de molt lluny. Noves construccions que no serveixen per allotjar ciutadans de Vic o dels voltants sinó que serveixen per allotjar habitants de zones del nostre país tant maltractades per aquest càncer que és l'especulació que es veuen obligats a marxar de casa seva i buscar allotjament a 60 quilòmetres dels seus llocs de treball. Noves construccions que serveixen perquè aquests nous habitants hagin d'agafar el cotxe cada dia, omplir les carreteres de trànsit i així poder donar arguments als que es deleixen per construïr una autopista que aixafi unes quantes muntanyes i per on hi puguin passar molts més cotxes de gent que ha d'anar a viure a la comarca d'osona perquè a casa seva ja no poden ni plantejar-se comprar o llogar un habitatge.

Van fent i van fent perquè tenen via lliure, perquè són els mateixos de sempre i perquè tenen total impunitat. Mentre això passa els ciutadans de Vic hem de fer com fan els ciutadans de les grans ciutats que es veuen obligats a buscar habitatge lluny de casa seva, hem d'anar a viure a pobles del voltant ja que a la nostra ciutat ja gairebé no s'hi pot viure. Ens estan fent fora de casa per poder encabir-hi més i més nous habitants que alhora també fugen de l'especulació. I ja tenim el cercle tancat. La gent ens veiem obligats a canviar de lloc de residència però seguim treballant al mateix lloc, per tant ens veiem obligats a desplaçar-nos cada dia i així omplim les carreteres de cotxes, per tant com que les carreteres estan plenes de cotxes ja tenen el pretext per ampliar-les, fer-les de més carrils, si pot ser autopistes i si pot ser per llocs on abans no passaven. Destrueixen i destrueixen, asfalten, encimenten i construeixen. Si ningú no els atura arribarà un moment que no coneixerem les nostres viles i ciutats.

No paren de destruïr-nos les contrades, algún dia haurem d'alçar-nos i dir-los ja n'hi ha prou. Algun dia haurem de posar els límits nosaltres i decidir si volem o no volem tenir una ciutat dormitori i no esperar que ho decideixin els de sempre per nosaltres i en funció dels interessos econòmics d'uns quants.